Era de edad de diziocho a los vente,
Una kara linda,kon mirada inosente
Su avla kalma i de sonriza muy kayente,
Su kaminada de pasharos,boz no se siente.
Kaveyos sedozos, fin la taya estirados
Eran kon una brosh i kon flores dekorados.
Me bazava a las kozas ke mi ojo via
En su enterior komo era? yo no savia.
Deseava ver sus ermosuras envisibles
Konoser sus sentimientos si eran sansibles.
Keria devenir el espejo de su alma
Por Ver sus aktos si son humanos? o enflama.
La modestia real esta en la konsensya
Si tiene dezdenyo del prove, del manko de sensya.
Si su korason ve a los k’estan en desolasyon
Si les da una mano yena de konsolasyon,
Sere amoroso de su alma i lusyura,
La adorare mas por sus aktos, ke su ermosura.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here